M'ha sorprès s'article d´en Biel Pons “Els llibres per la finestra” (Es Diari 30-05-2024) en aquest una vegada més mos tornan a relacionar a aquells crítics amb sa imposició des català a ses nostres illes, que no en contra de sa llengo catalana, amb es feixisme. Em deman, Què entendrà aquest articulista que és es feixisme?
Ningú no està en contra d'aquest idioma, que es defensi i s'ensenyi, que s'empri a Catalunya, però tot açò sense detriment de s'espanyol i que es respecti a més es balear a ses nostres illes.
Per açò m'ha sorprès que en aquest article es torna de manera reiterada en relacionar fets històrics de sa guerra civil amb ses opinions de persones que defensen es seus drets.
Sa realitat és que es seu escrit mos torna a retratar lo que va ser i com es va gestar aquets moviment; que no fa més de cent anys, a s'inici des nacionalismes (i des feixismes) a Europa, a on un enginyer industrial en Pompeu Fabra va introduir a es balear a dins des català gràcies as nostro il•lustre mestre d'escola, tot açò sense tenir en compte uns antecedents, que a es cas menorquí eren prou grossos, però, per lo que sembla també en el cas mallorquí, segons mos ha informat aquests dies “l'Acadèmi de sa Llengo Baléà” .
Identifica ets que ataquen a sa llengo catalana (no sé a qui es referirà), amb es feixisme, quan as marge des terme com a insult; aquest conceptualment es troba més assentat en es catalanisme des dels seus inicis històric (ets hi sona «Per la conservació de la raça catalana» 1934), que donaria de rallar, i en es seu comportament actual (oposat as pluralisme lingüistc i es dissens), i per sa seva manera d'imposar-se a sa societat. Que per ses tímides iniciatives d'aquells grups de persones que lluiten per salvaguardar ets seus drets a sa lliure elecció de llengo per s'escolarització des seus fills.



















