Sa necessitat d'una Acadèmia de sa Llengo Balear
Sa notícia que la Casa Real reconegués a “l'Acadèmi de sa Llengo Baléà” ha sorprès tothom; i en general ha sorprès sobretot perquè desconeixiem de sa seva existència. Uns, perquè havien de pensar que era imposible, idò duim més de 40 anys amb sa implantació des català a ses nostres illes; i d'altres, jo mateix, per sa sorpresa de desitjar qualque cosa que per lo que sembla, encara que diferent a lo desitjat, ja existia.
I no coneixíem aquesta Acadèmia, però llegint sobre ella a Internet (https://sacademiallba.es/), i pes documents aportats pes president de l'acadèmia actual Guillermo Matas, i recollits per sa premsa, observam que no és una iniciativa recent, que hi ha fonaments històrics (gramàtiques mallorquines des segle xx i anteriors, però basant-se sobretot en sa den Joan Josep Amengual del 1835), experts en filologia, qualque congrés (1993)… jo diria que elements probablement suficients, a ets aportats as seu dia per obligar-mos a acceptar com a catalana a sa nostra llengo.
Realment sorprèn ets fonaments històrics i filològics quan, es nostro cas tot té a veure amb es treballs d'un mestre d'escola, un clergue, un enginyer i molt d'interès nacionalista català, ja que encara no fa 100 anys que qualcú pensés que sa llengo que rallem havia de ser anomenada catalana i no fa més de quaranta que uns professors, mes tard polítics, i formats a Catalunya manipulessin es nostres polítics en un ambient de falta de certesa, en sa introducció del català a ses nostres illes amb sa Llei de Normalització Lingüística (1986) , cosa que no va passar a València, i per açò sa gran responsabilitat del PP en tot lo que està passant.
I és que lo que sí que mos ha sorprès més han estat que aquesta Acadèmia, per lo que sembla, empra una gramàtica diferent de sa catalana. Cosa que a primera vista hauria de ser lo més lògic en una llengo diferent, però que vist es temps transcorregut mos ho complica de qualque manera, màxim, quan som molts que defensam es Balear i ses seves variants però tinguent en comú part sa gramàtica, encara anomenada com “catalana”, .
En sa nostra opinió sempre hem apostat per “sa reforma de s´Estatut, amb sa creació d´una Acadèmia Balear encarregada de normativilitzar sa nostra llengua, i de posar punt i final an aquets debat etern, si es que realment volem salvaguardar es nostro patrimoni lingüistic” (Pons Torres, Joan. Sa llengua de Menorca. 2021:pag 93), una academia semblanta a sa que tenen a València amb sa Acadèmia Valenciana de la Llengua (https://www.avl.gva.es/)
Amb tot, felicit per aquesta iniciativa a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, per sa feina feta, i per que mos ha fet reflexionar sobre es suposat cientificisme de ses llengos, amb lo que mos intenten contínuament tancar sa boca.
I per açò a més, felicit a Vox, personalment no m'ha defraudat i encara que no som votant d'aquest partit, encara que en aquest cas així va ser per al Govern, peró no pel Consell, i ho va ser justament en aquest aspecte, per sa defensa de sa lliure elecció de llengo i sa defensa des menorqui. Interessant tenir encara qualque partit valent i que pugui ser políticament incorrecte quan es necessiti.
Per acabar, no és estrany que la Casa Real pensés que si hi ha una Acadèmia a València no n'hi hagi una a ses Illes Balears.
Perque no podem tenir a Balears lo que tenen a València?
Mateu Seguí Díaz
Metge de familia
Seguí Díaz M. Sa necessitat d'una Acadèmia de sa Llengo Balear. Es Diari. 11-05-2024:31 32. https://www.menorca.info/
No hay comentarios:
Publicar un comentario