Victimisme invers des català
Ralla que “En las campañas agresivas contra el catalán hay una suma de ignorancia y mala fe”. I probablement sigui així, però al revés. És un victimisme invers. Idò hi hagut campanyes agressives de s'administració, organismes i societats promotores des català contra ets hispanoparlants, i realitzades amb mala fe per obligar-los d'una manera coactiva a rallar, a expressar-se, a comunicar-se en català.
Un signe d'aquesta situació actualment són ses manifestacions des docents amb es lema “la llengua no es toca”. Que mos haguem de doblegar a sa voluntat d'uns professors intransigents i/o fanàtics, o simplement vessuts a s'hora de canviar es seus registres lingüístics, indica a on hem arribat i en quin sistema educatiu mos trobem.
I és que esteim en una època on si no manifestem victimisme no tenim repercussió as mitjans; açò és un problema ja que existeixen víctimes que no són tals, són agressors disfressats.
I en aquest cas de s'ús des català si no creix, no és per sa mala fe d'hispanoparlants, ja que rallen sa llengo des seu país, és per sa demografia o per sa imposició justament agressiva i amb mala fe des català sobre aquells que tiguent una bona predisposició a emprar es menorquí, arribin justament a odiar-ho.
Que es problema sigui sa demografia, o no, no la tenen perquè pagar ets ciutadans; per açò ho tenen bo de fer (o no), mantenir una parella que ralli català, tenir molts de fills i no moure-se dets seus estimats paissos catalans, idò respectar sa lliure elecció de llengo és un dret.
Siguin més democràtics, respectin a ses persones, deixin triar sa llengo que ells vulguin i més si aquesta llengo és sa llengo de l'estat, des seu país, d'Espanya.
Mateu Seguí Díaz
És Castell
Seguí Díaz M. Victimisme invers des català. Es Diari. 03-04-2024:32 32. https://www.menorca.info/
No hay comentarios:
Publicar un comentario