Es fracàs de sa imposició des català

Es fracàs de sa imposició des català

Fa pocs dies (06-01-2023) Es Diari va anunciar que segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del 2021 es Castellà amb es 64% de llengo familiar, es 75% d'utilització amb ets amics i es 74,8% a es treball,  seria sa llengo majoritària a ses Illes Balears, cosa que mos ve a dir que s'espanyol es vulgui o no és sa llengo majoritària en s'actualitat des ciutadans aquestes illes; emperò, sent majoritaris i tinguent un dret com a ciutadans d'aquest país, no se'ls respecta.

A Menorca, però, es 58,3% de sa población (diu) té es català com a llengo interfamiliar vers as 38,9% de sa població de ses I Balears. Deixant as marge com es va fer es mostreig d´aquesta enquesta, tinguent en compte ses característiques de sa població de Menorca i sa tendència temporal de ses dades, que seria lo més important i que no es detalla (record que as final de Franquisme aquesta dada era des 75% de sa població); sa conclusió final és un fracàs de s'aplicació de sa “Llei 3/1986, de 299; abril, de Normalització Lingüística a les Illes Balears”. Un fracàs donat es temps transcorregut, sa poca utilització intergeneracional des Balear, es patiment generat des fillets i famílies no oriünds de ses I Balears, sa llengo de les quals és s'espanyol, i sa nefasta repercussió a s'escolarització dels nostros fillets com va mostrar s'Informe PISA 2022.

I és que com van comentar en un article sobre sa mortalitat a Menorca, sa demografia (Es Diari 15-12-2023) ho controla tot, condiciona tant sa natalitat, s'esperança de vida, es moviments poblacionals, sa mortalitat per COVID… com es percentatge de sa llengo interfamiliar emprada; idò as meu entendre es manteniment des menorquí (que no català), sa transmissió intergeneracional d'aquest, es deu fonamentalment  a sa llengo dels dos progenitors, si rallen en menorquí . Si són descendents de famílies d'aquesta illa o es tracta de parelles mixtes ses que s'han de plantejar-se quin idioma emprar amb es seu fill quan són coneixedores de que s'escolarització serà 100% en català, o sigui, seran adoctrinats (com as Franquisme amb es castellà) en es mateix, però sa llengo que sentiran as carrer i empraran en ses seves relacions socials no serà aquesta.. Davant aquest futur no és estrany que ses parelles optin per donar lo millor as seus fills, que sa llengo franca familiar sigui s'espanyol. I és que haurien de saber es nostros polítics, que “es pot obligar a un ase a ficar-se a dins s'aigo però no que se la begui”. Idò per més que s'obligui as fillets, a sa  població, en s'ús d'una llengo que no és sa seva ni la des seus coneguts, as final aquests empraran sa que els és més còmoda i útil.

En conclusió, un fracàs que no convenç ningú; as meu entendre aquestes dades millorarien si s'administració respectes es drets de tots es ciutadans de ses Balears, de Menorca, permetent conservar sa llengo pròpia (Balear-Menorquí) i sa que mos uneix a sa resta d'Espanya i a 500 milions d'hispà parlants.

Mateu Seguí Díaz

És Castell

Seguí Díaz M. Es fracàs de sa imposició des català. Es Diari MENORCA. 11-01-2024:27  https://www.menorca.info/